La descripció és una manera d'organitzar el discurs que pretén representar lingüísticament perones, animals, èpoques, sentiments...Normalment la trobem combinada amb altres seqüències com la narrativa o la dialogal.
Les descripcions poden ser objectives si l'autor adopta una actitud imparcial descrivint les característiques que millor defineixen al producte o subjectives si l'autor reflecteix el que li suggereix l'objecte que descriu.
En general, segueixen una estructura on primer s'estableix el tema (presentació de l'objecte), després es duu a terme la seva caracterització, i, finalment, s'exposa la seva relació amb el món exterior.
Per a realitzar una descripció, haurem de seguir tres passos. El primer consisteix en idear, en explorar la situació a partir de preguntes com "quines parts té?", "a què s'assembla?" o "per a què serveix?" entre d'altres. El segon pas és ordenar tota la informació que hem obtingut i estructurar-la. El tercer és la redacció del text tenint en compte algunes tècniques descriptives com els signames nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfet, o figures retòriques (metàfores, comparacions, personificacions, exemples, metonímies...). També és important la creativitat.
*amb l'ajuda d'uns apunts de classe.
Per tal de treballar aquesta tipologia textual, a classe hem realitzat dues activitats. D'una banda una descripció escrita d'un company de la classe. Ha estat una tasca difícil ja que encara no ens coneixem gaire, però també ha estat emocionant perquè ens va ha observar tots els detalls de la persona per tal d'intentar extreure'n alguna característica. D'altra banda, hem organitzat una exposició fotogràfica, en la que cadascú retratrava a través d'una imatge ideada per ell mateix un company de classe. Aquesta última activitat l'he trobada molt interessant ja que m'ha ajudat a fer-me una idea sobre com veuen el món els meus companys.
SI PARLO DE MI
Per treballar la descripció, vam veure una sèrie de poemes, contes i cançons per tal de mostrar-nos alguns exemples d'aquesta tipologia textual. Un dels poemes és aquest.
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Aquests versos del poema Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol, em van portar a pensar sobre tot el que perdem i guanyem durant la nostra vida. Aleshores, em vaig posar a escriure.
Desitjo que aquest text us hagi despertat sensacions i us hagi obert noves portes per seguir creixent.
