diumenge, 21 d’octubre del 2012

EL TWITTER




Ara que ja fa aproximadament un mes que utilizo el Twitter, puc dir que és una xarxa social innovadora perquè la considero molt diferent a les que hi havia fins ara i una eina de comunicació molt interessant ja que permet un gran interncavi d'informació i d'opinions de persones d'arreu del món.

És important, però, saber de què estem parlant exactament. Tot seguit, podeu llegir un breu recorregut per la seva història i una descripció del que és el Twitter.



Aquest servei té els seus orígens el març del 2006 com a projecte d'investigació i desenvolupament de la companyia Obvious, LLC, un petit start-up de San Francisco. En principi Twitter només era utilitzat com a eina de comunicació interna de l'empresa però l'octubre de 2006 es fa el llançament al públic oficial.  Jack Dorsey és el pare d'aquesta aplicació web i actual president del Consell d'administració de Twitter, Inc, empresa que va néixer a partir d'Obvious, LLC, i de l'èxit de Twitter. 

Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters (denominats tuits) per mitjà del mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com Twidroid o Facebook. En altres paraules, podem dir que Twitter és una aplicació en la web que permet als seus usuaris escriure petits textos que poden ser llegits per qualsevol que tingui accés a la seva pàgina.

Aquestes actualitzacions es mostren en la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges només per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accés a tots els usuaris.

Cada usuari pot decidir llegir a la seva pàgina principal els textos d'una altra persona o grup de persones, tenint sempre disponible el que altres han escrit recentment. Cada usuari pot, així, tenir una llista de "seguits" (following) i de "seguidors" (followers). Els "seguidors" llegiran els textos publicats pel "seguit" a les seves pàgines personals.




Un compte en Twitter pot ser públic o privat, sent aquesta última l'opció més adequada per a qui vulgui utilitzar aquesta plataforma per comunicar-se entre un grup privat de persones, sense tenir interès a rebre informacions de lectors desconeguts. A més, qualsevol persona que obri un compte privat haurà d'acceptar personalment les sol·licituds individuals dels que volen formar part de la seva comunitat de lectors, així és reforça la seguretat i es protegeix la intimitat personal.



*amb l'ajuda de la Wikipedia

INTERCANVIAR I COMPARTIR

Després d'aquest temps utilitzant el Twitter he arribat a algunes conclusions. 

En primer lloc, he constatat que la gent esdevé usuaria per motius molt diferents. Aquest fet queda demostrat ja que de vegades podem trobar persones que comparteixen missatges amb els seus amics a la vegada que llegeixen notícies divulgades per coneguts canals d'informació o textos escrits per famosos de diverses àrees. Altres vegades veurem usuaris amb milers de seguidors divulgant textos, enllaços, fotos i vídeos sobre els més variats temes. Fins i tot, hi ha empreses que publiquen els canvis en la seva administració i les novetats en els seus serveis.

En segon lloc, he observat que és una molt bona eina per compartir no només informació, sinó també opinions, interpretacions i maneres de pensar. Ara bé, per tal d'assolir correctament aquest objectiu és fonamental l'elecció d'usuaris que volem llegir. Si decidim seguir centenars de desconeguts arribarà un moment en què la nostra pàgina de lectura s'omplirà de textos sense cap rellevància, sent molt difícil filtrar allò que tingui una veritable importància. Hem de tenir en compte que un usuari que llegeix el que escriuen mil persones pot rebre un missatge cada cinc segons, això fa difícil mantenir un bon ritme de lectura i concentració.




En tercer lloc, per experiència personal puc dir que Twitter és una aplicació molt fàcil d'utilitzar, rea un compte i començar a escriure missatges és una tasca que pot realitzar-se en pocs minuts. Ara bé,  descobrir totes les possibilitats que té el sistema és una mica més complicat, però suposo que per satisfer les meves necessitats tampoc em calen les opcions més avançades.



En resum, crec que es una xarxa social que per sobre de tot fomenta l'intercanvi d'informació objectiva i subjectiva. A més, gràcies a la diversitat de perfils i de temes tractats, comporta un enriquiment cultural i personal per als usuaris.

FES-TE SEGUIDOR


Per als que encara no estan convençuts en fer-se usuaris d'aquesta xarxa social, us deixo el vídeo que el Twitter utilitza per a promocionar-se!








dissabte, 13 d’octubre del 2012

EL GOOGLE READER

Aquesta eina va ser llançada per Google el 7 d'octubre de 2005 mitjançant Google Labs. Més tard, el 18 de maig de 2006 van treure la versió d'aquesta aplicació de Google per a mòbils.



Google Reader és un lector de RSS i atom que possibilita organitzar i accedir ràpidament a totes les notícies de les pàgines prèviament configurades. En altres paraules, Google Reader és una útil eina que permet redireccionar totes les novetats dels teus webs i blocs preferits a una mateixa pàgina perquè no perdis temps navegant per la xarxa. Per entendre-ho millor, podem dir que és com un magatzem on es van guardant totes les novetats de les pàgines que hagis seleccionat o de les recerques que hagis definit.



Perquè això succeeixi, cal que aquestes webs tinguin un RSS, un sistema d'alertes que acostuma a estar assenyalat per la icona que es mostra a continuació.


Un cop seleccionades les pàgines que vols seguir, el Reader recopilarà automàticament tots els continguts que es vagin publicant. A més, et dóna la possibilitat de crear una web pública on tothom tingui accés a la informació que el teu Reader hagi anat emmagatzemant.



Quant al format, és molt semblant a la safata d'entrada d'un lector de correu electrònic normal. Per tant, a l'esquerra es poden visualitzar les subscripcions a les quals l'usuari està donat d'alta i a la dreta la llista de notícies noves. També disposa d’una opció per destacar algun element desitjat, mitjançant la selecció de l'estrella a l'esquerra de l'element, aquestes notícies es guarden per a futures revisions.


Una altra possibilitat que ofereix és que les notícies i elements nous d'interès poden ser compartits de diverses formes com per exemple, enviant-les per correu (Gmail, és clar).


*amb l'ajuda de la Wikipedia

UNA EINA MULTIUSOS



La veritat és que aprendre a utilitzar aquesta eina va ser un sorprenent descobriment per a mi, ja que crec que ofereix un ampli ventall de possibilitats. És una bona manera d'estar al dia amb l'actualitat. També trobo que la seva propietat més important, és el fet que puguis seleccionar la informació que t'arriba, d'aquesta manera crees el teu diari personalitzat, concentrant-te sobretot en aquells temes que més t'agraden i t'interessen.

Crec que el Google Reader també pot tenir una aplicació educativa. Seria una bona manera d'introduir els alumnes a l'actualitat, fomentant-los l'interès pel que passa al seu voltant. A més, ajudarien a crear un esperit crític ja que amb aquesta eina és fàcil poder contrastar la informació. Per últim, tot aquest procès contribuiria a que construissin la seva opinió i el seu criteri personal.




Tot i així, veig que també té un gran inconvenient. El fet de rebre tanta informació també pot ser perjudicial, potser els mestres haurien de supervisar les pàgines que segueixen els alumnes.

MANUAL D'INSTRUCCIONS


Us adjunto la direcció d'una pàgina web, que explica més detalladament com utilitzar el Google Reader.           

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació que combina la imatge i el so on el contingut icònic agafa més importància que el verbal. A més, promou un procesament global de la informació que proporciona al receptor una experiència unificada. Per una definició més completa i ampliada, recomano la lectura d'aquesta pàgina web.

No perquè sapiguem escoltar i mirar significa que entenguem aquest llenguatge, per aquest motiu cal una educació per captar el que ens vol transmetre. Això ho explica molt bé el doctor Guillermo Orozco en una entrevista que vam visionar a classe. En ella, tractava dos temes principals. D'una banda, remarcava el paper dels mitjans de comunicació com a agent educatiu, ja que encara que no ho vulguin, tenen un efecte educatiu. Per aquest motiu, s'ha d'exigir que es responsabilitzin d'aquesta funció. 

D'altra banda, insitia en la importància de l'educació en els mitjans de comunicació. És veritat que cada vegada més, les escoles estan dotades de les tecnologies necessàries, però això és insuficient. Calen un seguit de pedagogies que acompanyin els instruments i fomentin una bona alfabetització múltiple, és a dir, en tots els àmbits de la competència comunicativa. Però sobretot s'ha d'ensenyar que els mitjans de comunicació no mostren la realitat, en donen una interpretació d'aquesta. Per tant, és important que es fomenti l'esperit crític en els alumnes i que ells mateixos tinguin els criteris de selecció i interpretació de la informació que reben.

LA PUBLICITAT

Un dels exponents d'aquest llenguatge audiovisual és la publicitat. Aquest és un món desconegut per a mi i em va fer plantejar-me una sèrie de preguntes: què és? Quin és el seu objectiu? Què intenta transmetre? Com s'elabora el missatge? A partir d'aquí, vaig fer una recerca per intentar respondre aquestes preguntes.

La publicitat és un mitjà de comunicació persuasiu que pretén informar i, sobretot, convèncer els destinataris perquè actuïn d'una manera determinada.


Des d'un punt de vista comunicatiu, és una tècnica de caràcter complex, que utilitzen els productors de béns i serveis, per donar a conèixer alguna cosa al públic i persuadir-lo perquè realitzi una acció concreta. A través de la publicitat s’ incitar a la compra de determinats articles, a fer accions encaminades al consum, a participar en unes eleccions o a conduir amb prudència per evitar accidents. Es tracta sempre d'influir sobre el comportament del receptor.


Llavors, els anuncis constitueixen una de les fonts més importants d'estereotips capaços de modelar les aspiracions del destinatari i de promoure comportaments que contribueixen a idealitzar models consumistes de felicitat gràcies a la seva forta càrrega subjectiva.

L’objectiu de la publicitat és doble. D'una banda, pretén informar al receptor sobre alguna cosa, generalment sobre l'existència i característiques d'un producte que es vol vendre (valor denotatiu). De l'altra, s'intenta persuadir al receptor perquè adquireixi uns valors associats al producte: llibertat, privilegi, exotisme, distinció, poder, joventut, prestigi, aventura, seguretat, ambició, èxit ... (valor connotatiu). Aquest últim és el propòsit que es considera prioritari.

La publicitat comporta una comunicació totalment planificada. L'empresa que vol vendre un producte contracta una empresa publicitària que s'encarrega d'elaborar el missatge per donar a conèixer el producte al seu possible consumidor. En aquesta empresa, un equip s'encarrega de fer un estudi de mercat per concretar el perfil del consumidor potencial. En el missatge publicitari cobra especial importància el destinatari, per això predomina la funció apel·lativa del llenguatge, ja que l'objectiu final de la comunicació és captar l’atenció del receptor per influir en els seus interessos i actituds.

El missatge lingüístic i la imatge es complementen per formar una unitat i els dos empren dos tipus de missatges. El  denotatiu o literal que és el primer nivell d'intel·ligibilitat de la paraula o de la imatge, i el connotatiu o de significats simbòlics que aporta valors afegits al que es veu o se sent.

Segons el suport que utilitzen, els missatges poden ser auditius (la ràdio), visuals (cartells, premsa, prospectes) i audiovisuals (televisió i cinema).

Algunes característiques d'aquest missatge són l'originalitat, la brevetat i el suggeriment. La primera és imprescindible per atreure l'atenció del destinatari i convertir-lo en receptor. La recerca de l'originalitat fa del llenguatge publicitari el més innovador i més ric en recursos. La segona és important ja que cal transmetre un missatge al receptor de manera efectiva sense arribar a cansar. La tercera consisteix a associar al producte imatges, paraules o sons triats per tal de suggerir una sèrie de valors com la felicitat, la sensualitat o la joventut que ens moguin a aconseguir aquest article.



*extret d'un treball i d'uns apunts de l'any passat.

ESTEREOTIPS I VALORS SUPERFICIALS

Després de tot, la frase que em crida més l'atenció és aquesta: els anuncis constitueixen una de les fonts més importants d'estereotips. 



Aquesta frase em va pensar en quins són els valors que sustenta la societat actual, la resposta és ràpida: llibertat, sensualitat, felicitat, plaer, poder, popularitat... però sobretot SUPERFICIALITAT. Des del meu punt de vista, cada vegada ens fixem menys en la profunditat de les coses, el que va més enllà dels simples fets, no ens preguntem el perquè del què fem, simplement actuem per inercia social, perquè toca i ho hem de fer. 

Cada vegada valorem més qualitats com l'ambició, la facilitat per a les relacions socials i la imatge, i no tenim tant en compte altres valors com l'empatia, la sensibilitat, la solidaritat, la sinceritat, l'esforç o la paciència.

Per tant, veig que la nostra tasca com a futurs mestres és molt important ja que està a les nostres mans el futur de les properes generacions, tot dependrà dels valors sobre els que eduquem.

UN PROJECTE D'ESTIU

Per últim, us deixo amb un vídeo que he fet aquest estiu amb uns amics intentant seguir el patró de l'anunci d'Estrella Damn. A través de les imatges i de la música, vam intentar transmetre una sèrie de valors que espero que us hagin arribat.